Opinió - FINS AQUI HEM ARRIBAT

Sovint tots hem vist com determinats polítics –habitualment aquells que més motius tenen per callar- utilitzen el mot «Trànsfuga » de forma inapropiada. És un mot que es pot ben bé considerar un insult.

Com la mala fe i la ignorància no estant pas renyides, ens permetem aclarir el tema i alhora, per tal de ser més didàctics, posarem un exemple ben recent pel que fa a Salou.
A fi que no hi hagi confusió possible, val la pena que transcrivim literalment com defineix el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, aquesta paraula:

trànsfuga
m i f 1 Persona que passa d'una banda a l'altra.
2 Persona que abandona el seu partit i es passa al partit contrari.
3 MIL Soldat que en temps de guerra deserta del seu camp per incorporar-se al camp contrari

Per aquells que no s’expressen habitualment en català, els donem la definició del Diccionario de la Real Academia Española:

tránsfuga.
(Del lat. transfŭga).
1. com. Persona que pasa de una ideología o colectividad a otra.
2. com. Persona que con un cargo público no abandona este al separarse del partido que lo presentó como candidato.
3. com. Militar que cambia de bando en tiempo de conflicto.

Bé, resulta prou clar la coincidència en les definicions així com el seu significat pejoratiu i ofensiu, quan s’aplica erròniament, tant en català com en castellà i segurament també en xinès mandarí.

Ara, que ja saben que vol dir trànsfuga, posarem un exemple ben clar per tal d’il•lustrar millor com cal aplicar aquest mot, d’acord amb les definicions abans descrites.

Pablo Otal Viña. Deslleial amb FUPS, partit que el va incloure a les seves llistes, després de ser desposseït de totes les competències, continuà com a regidor “no adscrit” i fundà el seu propi partit a mida, el RDS. (Un exemple de la definició 2,) Com es negà a abandonar el càrrec fou destituït.

Certament també alguns regidors del PSC de Salou que per la seva professió, cal suposar-los saben alguna coseta més que llegir i escriure i les quatre regles, desconeixen la regla bàsica d’allò que ha de ser la discrepància política i massa sovint practiquen les males arts i fan ús i abús del insult, quan en realitat haurien de callar. No són pas el més indicats per parlar d’ètica, i pel que veiem ni de gramàtica.

Aquesta és la veritable situació. Per tant que ningú s’emporti a engany, cadascú ha de suportar el pes de les seves pròpies decisions i, més enllà de consideracions jurídiques, és inadmissible que ningú es dediqui a posar l’etiqueta de “trànsfuga” a aquell que ha estat sempre fidel als seus ideals, al seu partit i als seus votants, com és el cas del regidor de Convergència Democràtica de Catalunya, Marc Montagut Prats.

Estem segurs que tots els salouencs ja coneixien prou bé les trajectòries dels polítics locals, però també pensem que quan s’està difamant a un regidor que s’ha distingit sempre per la seva lleialtat i coherència amb els criteris del seu partit, no es pot permetre que de forma injusta i barroera es vulgui malmetre el seu bon nom.
Ja ni ha prou. Això s’ha acabat. La nostra veu es farà sentir sempre, i si cal amb més contundència, davant de calumnies de tot tipus. No ho tolerarem més.
La crispació, el insult, i la desqualificació no han estat mai pràctiques de Marc Montagut, per això que ningú interpreti malament el seu prudent silenci. A partir d’ara sempre hi haurà la resposta adequada i denunciarem des de CDC amb tota fermesa aquesta mala manera de fer política.


SALOU, 28 DE GENER DE 2.010.

CDC -SALOU
-------------------